El debat sobre intel·ligència artificial i ocupació sol plantejar-se com una elecció entre persones i màquines. És comprensible, però incomplet. A la majoria d’organitzacions, la qüestió immediata no és quins llocs desapareixeran, sinó com canviaran les tasques que componen cada lloc, quines noves responsabilitats apareixeran i quines capacitats hauran de desenvolupar les persones.

El Future of Jobs Report 2025 estima que, fins al 2030, prop del 39 % de les competències actuals es transformaran o perdran rellevància. A més, el 63 % dels ocupadors identifica la bretxa de competències com un dels principals obstacles per a la transformació empresarial. La tecnologia avança amb rapidesa; la capacitat organitzativa per integrar-la no sempre ho fa al mateix ritme.

Automatitzar tasques no equival a eliminar professions

Un lloc de treball està format per activitats diferents. Algunes són repetitives i previsibles. D’altres requereixen interpretar contextos, negociar interessos, gestionar emocions, assumir responsabilitat o decidir amb informació incompleta. La intel·ligència artificial afecta de manera diferent cadascuna: pot redactar una primera resposta, classificar una sol·licitud, resumir una reunió o detectar un patró, però el valor final pot continuar depenent del criteri d’una persona que comprengui la situació i assumeixi la responsabilitat d’actuar.

Per això l’anàlisi útil no comença preguntant quines feines pot substituir la intel·ligència artificial. Comença descomponent la feina:

  • Quines tasques es poden automatitzar completament.
  • Quines es poden accelerar amb assistència.
  • Quines necessiten supervisió.
  • Quines han de continuar sota responsabilitat humana.
  • Quines noves tasques apareixeran com a conseqüència del canvi.

La productivitat no és l’únic criteri

La recerca disponible mostra millores en tasques de redacció, programació, consultoria o atenció al client, tot i que els efectes varien segons l’activitat i el perfil professional. Però una organització no hauria d’avaluar la intel·ligència artificial únicament per la velocitat. També ha de mesurar la qualitat del resultat, la taxa d’errors, l’experiència del client, la càrrega cognitiva de l’equip, la capacitat d’aprenentatge, l’autonomia professional i el nivell de supervisió requerit.

Automatitzar una tasca a costa d’augmentar el control posterior pot no generar cap benefici real. De la mateixa manera, reduir el temps de resposta mentre empitjora la confiança del client és optimitzar una mètrica i deteriorar el resultat global.

El risc d’automatitzar sense redissenyar

Quan una eina nova s’afegeix sobre el procés existent, és habitual que les persones acabin treballant per al sistema: revisen les seves respostes, corregeixen els seus errors, introdueixen dades duplicades o gestionen excepcions que l’automatització no va preveure. Per evitar-ho, la implantació ha de redissenyar el procés complet:

  • Definir el resultat que es vol aconseguir.
  • Eliminar tasques que ja no aporten valor.
  • Determinar quina part pot assumir el sistema.
  • Establir punts de control i mecanismes d’escalat.
  • Assignar responsabilitats.
  • Avaluar l’experiència de les persones afectades.

La millor automatització no és la que intervé en més tasques, sinó la que redueix fricció sense introduir riscos desproporcionats.

L’alfabetització en IA ja és una responsabilitat empresarial

Les persones no poden supervisar adequadament una tecnologia que no comprenen. Necessiten conèixer-ne les capacitats, però també les limitacions: errors plausibles, biaixos, exposició d’informació confidencial, dependència excessiva o ús de fonts incorrectes. A la Unió Europea, l’article 4 del Reglament d’Intel·ligència Artificial, aplicable des del 2 de febrer de 2025, exigeix que les organitzacions que utilitzin sistemes d’IA adoptin mesures per garantir un nivell suficient d’alfabetització entre el seu personal.

Això no vol dir que tota la plantilla hagi de ser especialista tècnica. Vol dir que la formació s’ha d’adaptar al context i a la responsabilitat de cada persona: un equip comercial necessitarà saber quina informació pot introduir en un sistema; un responsable, quan una recomanació necessita revisió; un desenvolupador, els requisits de seguretat i traçabilitat; la direcció, quins riscos està acceptant.

Liderar el canvi amb les persones

Les implantacions fracassen quan es presenten com a decisions tecnològiques tancades i es demana a l’equip que simplement les adopti. Les persones que executen un procés coneixen excepcions, riscos i necessitats que no apareixen als diagrames; incorporar-les al disseny millora la solució i redueix la resistència. Un procés responsable inclou participació des de l’inici, comunicació clara sobre objectius i límits, formació vinculada a situacions reals, canals per comunicar errors, revisió periòdica de l’impacte i protecció de l’autonomia professional.

La confiança no s’aconsegueix prometent que la intel·ligència artificial no canviarà res. S’aconsegueix explicant què canviarà, per què i amb quines garanties.

La intel·ligència artificial pot assumir part de l’execució. El criteri, la responsabilitat, la creativitat i la confiança continuen sent profundament humans.