Les dades de l’Observatori del Treball del primer trimestre del 2026 trenquen una ratxa: l’ocupació al sector TIC català va caure un 13,3 % respecte del trimestre anterior, 25.700 persones menys. En termes interanuals el descens és lleu, un 0,3 %, però és el primer des del 2022.

El sector aplega avui 166.200 persones, el 4,3 % de l’ocupació catalana. Continua sent molt. El que és rellevant no és la xifra: és que després d’anys de pujades fortes, la contractació tècnica ha deixat de donar per fet que sempre n’hi haurà més.

Una anomalia que fa anys que aprofitem

Construïm des de Manresa. No per romanticisme comarcal, sinó perquè durant molt de temps va ser un avantatge de costos i de rotació que ningú no mirava. Contractar un enginyer al Bages sempre ha estat més fàcil de retenir que contractar-lo al centre de Barcelona, on cada sis mesos li arriba una oferta millor.

Aquell avantatge tenia data de caducitat i el teletreball la va accelerar: quan la competència per un perfil passa a ser global, la distància deixa de protegir-te. El que hem après és que el territori no reté ningú per si mateix. Reté el projecte.

Què sí que es pot oferir fora de la capital

Una empresa mitjana en una ciutat mitjana no pot competir en sou amb una multinacional. Pot competir en tres coses que en les grans estructures es perden:

  • Veure l’efecte del que fas. En un equip de dotze persones, qui programa una integració parla amb qui la fa servir. En un de mil dos-centes, no.
  • Decidir de debò. No participar en la decisió: prendre-la, i respondre’n.
  • Canviar de terreny sense canviar d’empresa. Un grup amb diverses companyies permet passar de telecomunicacions a immobiliari o a intel·ligència artificial sense començar de zero.

Cap de les tres no surt en un portal de feina, i les tres són la raó real per la qual la gent es queda.

La dada que convé mirar dues vegades

Segons ACCIÓ, l’economia digital catalana reuneix 28.122 empreses i 218.598 persones ocupades, amb una facturació de 41.495 milions d’euros. Hi ha una dada dins d’aquell informe que diu més que els totals: el 46 % d’aquelles empreses s’han creat la darrera dècada.

És un teixit jove. I un teixit jove concentrat en pocs quilòmetres és fràgil, perquè comparteix proveïdors, comparteix clients i competeix per les mateixes persones. La diversificació territorial no és una política d’equilibri: és una manera de reduir risc.

Què faria diferent ara

Si hagués de muntar avui un equip tècnic fora de Barcelona, deixaria de vendre qualitat de vida. És cert i no convenç ningú que estigui decidint la seva carrera. Vendria la part incòmoda: aquí tindràs més responsabilitat de la que et toca per experiència, i t’equivocaràs en coses que es noten.

A molta gent això l’espanta. La que es queda s’acostuma a quedar anys.

Un trimestre dolent no és una tendència. Però sí que és el primer avís en quatre anys que el talent tècnic ha deixat de ser un recurs que simplement apareix.