L’informe anual de la CNMC corresponent al 2025 confirma dues coses que al sector fa anys que anticipàvem: es va completar el tancament de la xarxa de coure i la fibra fins a la llar ja representa el 91 % de les línies actives de banda ampla fixa. Espanya ha acabat una transició que a altres mercats europeus encara els queda lluny.

És una bona notícia i té una conseqüència incòmoda per a qui ven connectivitat: la diferència tècnica entre operadors s’ha evaporat gairebé del tot.

Quan el producte deixa de distingir-se

Durant quinze anys, vendre fibra era fàcil d’explicar. Hi havia coure i hi havia fibra, i la diferència es notava el primer dia. Aquell argument ja no existeix. Avui, a la pràctica totalitat del territori, qualsevol operador pot oferir una línia que el client percebrà idèntica a la del veí.

A partir d’aquí només queden dos camins: competir per preu o competir pel que passa quan alguna cosa falla. El primer el guanya sempre qui té més escala. El mateix informe recorda que tres operadors concentren el 74,2 % dels ingressos minoristes, tot i que aquell percentatge fa dos anys que baixa.

Què compres realment quan compres xarxa pròpia

La resposta habitual és «control». És certa i és massa vaga. El que compres, en concret, és el temps que trigues a saber què ha passat.

Amb xarxa pròpia, quan un client truca perquè li va malament la connexió, tens accés directe a la mètrica que ho explica. Pots veure l’enllaç, l’equip, la finestra en què es va degradar. Amb xarxa majorista, obres una incidència i esperes. La diferència no és la velocitat de baixada: és si pots contestar en deu minuts o en dos dies.

Per a un client residencial això importa poc. Per a una empresa que factura amb aquella línia, és l’única cosa que importa.

Quan no compensa

Tenir xarxa pròpia també vol dir mantenir-la, i és aquí on molts operadors petits s’equivoquen de càlcul. La inversió del sector el 2025 va ser de 6.073 milions d’euros i, descomptant la despesa en espectre, va caure un 9,8 % respecte de l’any anterior. Això no és desinversió: és el final d’un cicle de desplegament. Però indica que la fase de construir barat ja ha passat.

Desplegar en una zona on ja hi ha tres xarxes és cremar diners. Desplegar on no hi arriba ningú, o on hi arriba malament, continua tenint sentit. La decisió no és ideològica; és un mapa.

L’híbrid que gairebé ningú no explica

A la pràctica, gairebé cap operador no és pur. Es té xarxa pròpia on el volum la justifica i es contracta majorista on no. El que distingeix uns dels altres no és el percentatge de xarxa pròpia, sinó si la capa de gestió és la mateixa en els dos casos.

Si el client de zona pròpia i el de zona majorista veuen sistemes diferents, terminis diferents i respostes diferents, has construït dues empreses dins d’una. Aquest és l’error car, i no s’arregla desplegant més fibra.

El que queda per endavant

El sector va tancar el 2025 amb 63.000 persones ocupades, la xifra més alta de la darrera dècada. No és casualitat. Quan la infraestructura deixa de ser el diferencial, el diferencial passa a ser la gent i els sistemes que la sostenen.

El coure es va apagar sense que gairebé ningú ho notés. El que ve ara es nota més: competir quan el producte és idèntic obliga a ser millor en tota la resta.