Un venture builder crea empreses. Un Technology Builder crea empreses i, a més, es queda la tecnologia que les fa funcionar. La diferència no és quantes companyies es llancen, sinó on queda l’actiu: en el venture builder, dins de cada participada; en el Technology Builder, dins del holding, en forma de motors reutilitzables que alimenten el projecte següent. Manix Capital treballa amb el segon model, i la distinció apareix en una due diligence molt abans que en una presentació.
Model
Technology Builder vs. venture builder: en què es diferencien
| Dimensió | Venture builder | Technology Builder |
|---|---|---|
| Propietat de la tecnologia | Cada participada desenvolupa i posseeix el seu propi stack. El builder hi aporta capital, mètode i serveis compartits —legal, finances, contractació, growth—, no una base de codi comuna. | L’arquitectura la desenvolupa i la posseeix la matriu. Les companyies l’utilitzen; cap no és propietària del nucli. |
| Reutilització entre projectes | Es reutilitza el mètode: playbooks, processos i coneixement institucional que escurcen la corba d’aprenentatge. | Es reutilitza el producte. Cada motor nou parteix de la feina ja validada pels anteriors i dona servei a diversos productes i verticals. |
| On queda la propietat intel·lectual | A la societat operativa. Si aquella empresa es ven o es tanca, la PI se’n va o desapareix amb ella. | Al holding. El coneixement queda dins del grup, no dins d’un sol projecte. |
| Horitzó temporal | El del vehicle inversor: cicles de fons amb un període d’inversió i un altre de desinversió. | El de l’actiu. Un motor val més com més temps fa que és en producció i més companyies l’utilitzen. |
| Model de sortida | La venda de la participada és l’objectiu declarat. El retorn es concentra en unes poques sortides grans. | La sortida és una opció, no el propòsit. Vendre una companyia no equival a vendre la tecnologia, perquè el nucli no pertany a aquella companyia. |
| Equip | Un equip central que idea i valida, més equips fundadors reclutats per a cada empresa. Els studios acostumen a retenir entre el 20 % i el 40 % del capital, amb una mitjana del 34 % (Max Pog, 2023). | Un equip de producte i enginyeria propi i permanent al Studio Lab, que treballa per a tot el grup i no per a un sol projecte. |
| Origen del capital | Habitualment un vehicle amb tercers —LPs, family offices o una matriu corporativa— i un calendari de retorn compromès. | Estructura de holding, no de fons: el vehicle no té període de desinversió ni partícips amb data de rescat. |
| Relació amb les participades | Inversora i de servei: el builder acompanya, mesura i prepara la sortida. | Operativa i tècnica: el holding participa i dirigeix les companyies, i a més desenvolupa la tecnologia que totes comparteixen. |
| Què queda si un projecte no funciona | L’aprenentatge i l’equip. El codi acostuma a morir amb la societat. | El motor. Si la capacitat era bona, sobreviu al producte que la va originar i passa al següent. |
La tecnologia: actiu del grup o cost de cada projecte
Un venture builder que ha llançat deu empreses ha escrit deu vegades el registre d’usuaris, deu vegades la facturació, deu vegades la capa de notificacions. No per manca de criteri: perquè cada societat és propietària del seu codi i cap no té cap incentiu per construir pensant en la següent.
La literatura del sector reconeix que els studios reutilitzen molt —playbooks, processos, coneixement institucional que escurça la corba d’aprenentatge—, però el que reutilitzen és mètode, no producte (Doust i Yazdi, 2026).
Un Technology Builder mou aquesta frontera. La capacitat es construeix una vegada, es manté a la matriu i dona servei a diverses companyies. A Manix Capital això són sis motors: MIA Core, Qubu Core, Knowledge Core, Workflow Core, Communication Core i Analytics Core.
Hem après a no dir-ne motor fins que no l’utilitza una segona empresa. Abans d’això és una funcionalitat ben feta dins d’un producte, i confondre les dues coses surt car.
La propietat intel·lectual mana quan arriba una operació
Mentre tot va bé tant li fa a nom de qui estigui el repositori. Quan arriba una due diligence, no.
Si una participada funciona sobre tecnologia de la matriu, el comprador no compra un actiu: compra una llicència. Pot ser perfectament acceptable —moltes operacions es tanquen així—, però ha d’estar escrit des del principi i no negociat al final, quan ja hi ha un preu sobre la taula i pressa per signar.
El valor de tenir la PI endreçada no és teòric. L’estudi conjunt de l’EPO i l’EUIPO sobre més de 119.000 empreses europees entre el 2013 i el 2022 va trobar que les que posseeixen drets de propietat intel·lectual generen un 23,8 % més d’ingressos per empleat; ajustant per sector, mida i país, la diferència puja al 41 % (EPO-EUIPO, 2025).
El nostre principi és simple: qui és propietari de què es decideix el dia que s’escriu la primera línia.
El rellotge: un fons té calendari, un holding no
Les dades que es publiquen sobre studios mesuren velocitat cap a la ronda següent. El white paper de la GSSN, amb 258 companyies enquestades, reporta que el 84 % de les startups sortides d’un studio aixeca seed i que el 72 % d’aquestes passa a Sèrie A, davant del 42 % de les startups tradicionals (GSSN, 2020).
Són bons números i mesuren alguna cosa real. També diuen què es considera èxit en aquell model: arribar abans a la ronda següent i, en algun moment, vendre.
Un Technology Builder no es pot mesurar així, perquè el seu actiu principal no cotitza en cap ronda. Les preguntes són unes altres. Quantes companyies fan servir un motor. Quant de l’últim producte ja estava escrit abans de començar. Quant triga avui a sortir una cosa que fa tres anys hauria costat un any.
El manifest ho diu sense giragonses: no ens obsessiona créixer ràpid, ens obsessiona construir bé. És una tria amb un cost, perquè es renuncia a titulars, i l’assumim.
On la frontera es difumina
Val la pena dir-ho: l’etiqueta, tota sola, no informa de res.
La mateixa GSSN adverteix al seu informe que «startup studio», «venture studio», «venture builder» i «company builder» s’utilitzen de manera intercanviable arreu del món. Alberto Onetti sosté el contrari a Sifted: per a ell un venture builder no és ni una acceleradora corporativa ni un startup studio, i el seu tret definitori és que les empreses que crea es queden dins de la corporació (Sifted, 2021). Dues fonts solvents, definicions incompatibles.
I hi ha venture builders que sí que comparteixen tecnologia real entre les seves empreses, igual que hi ha holdings que diuen tenir-ne i en realitat tenen tres productes sense res en comú. El model té gairebé trenta anys —Idealab, de Bill Gross, és del 1996 (Wikipedia)— i el 2023 ja es comptabilitzaven 877 studios al món (Max Pog, 2023). La categoria és plena i l’etiqueta és màrqueting fins que es demostri el contrari.
Tres preguntes que sí que distingeixen. A nom de quina societat és el repositori? Quin percentatge de l’últim producte era codi que ja existia? Què s’endú exactament un comprador que compri una participada?
Què és un venture builder?
Un venture builder —també anomenat startup studio o company builder— és una organització que crea empreses de manera sistemàtica: genera la idea internament, la valida, hi aporta capital, munta l’equip fundador i llança la companyia. El model va començar amb Idealab, fundada per Bill Gross el 1996. A diferència d’una acceleradora, no accepta candidatures: les idees surten del mateix equip.
Manix Capital és un venture builder?
Manix Capital comparteix amb els venture builders el mètode: detectar una necessitat real, prototipar-la, validar-la amb clients i escalar-la. Es defineix com a Technology Builder i Studio Lab perquè hi afegeix una capa més: la tecnologia que produeix cada projecte es converteix en un motor propietat del holding, reutilitzable per la resta de companyies del grup.
Què és el Core Technology de Manix Capital?
És l’arquitectura tecnològica compartida del grup, formada per sis motors: MIA Core (plataforma de digital workforce), Qubu Core (intel·ligència comercial i generació documental), Knowledge Core, Workflow Core, Communication Core i Analytics Core. Els desenvolupa i els manté Manix Capital, i els utilitzen les companyies participades. Cada motor nou parteix de la feina ja validada pels anteriors.
En què es diferencia un Technology Builder d’un fons de capital risc?
Un fons de capital risc inverteix i acompanya, però no construeix: no hi aporta equip intern, no opera la companyia i el seu horitzó el marca el calendari del vehicle. Un Technology Builder participa i dirigeix les seves companyies, desenvolupa amb equip propi la tecnologia que totes comparteixen i no depèn d’una venda per capitalitzar aquesta feina.
Fonts
- Doust, A. i Yazdi, N. (2026). «Venture Studios as Catalysts for Innovation: A Comparative Model of Value Creation in Early-Stage Startups». Journal of Management and Sustainability, 16(1) — https://doi.org/10.5539/jms.v16n1p33 (200)
- EPO i EUIPO (gener 2025). «Intellectual property rights and firm performance in the European Union» — https://www.euipo.europa.eu/en/publications/firm-level-analysis-report-january-2025 (200). Xifres confirmades a la nota de la Comissió Europea: https://intellectual-property-helpdesk.ec.europa.eu/news-events/news/new-study-epo-and-euipo-intellectual-property-rights-and-firm-performance-european-union-2025-01-11_en (200)
- Zasowski, N. / GSSN (2020). «Disrupting the Venture Landscape: Why the Startup Studio Model is Where Investors Find Capital Efficiency» — https://insightstudios.s3.amazonaws.com/Disrupting-the-Venture-Landscape_GSSN-White-Paper-1.pdf (200). NOTA: el domini gssn.co ja no resol; el PDF a S3 sí (verificat 200)
- Onetti, A. (13/04/2021). «Sorry, not everything is a venture builder». Sifted — https://sifted.eu/articles/venture-builder-characteristics (200)
- Pog, M. (04/09/2023). «Big Startup Studios Research 2023» — https://inniches.com/startup-studios-research (200)
- Wikipedia, «Startup studio» — https://en.wikipedia.org/wiki/Startup_studio (200)